1 files changed, 27 insertions, 95 deletions
diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook
index 67dd43da200..985e919bc14 100644
--- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook
+++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook
@@ -1,55 +1,28 @@
 <chapter id="faq">
-<title
->Preguntes i respostes</title>
+<title>Preguntes i respostes</title>
 &reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist">
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Què és la icona de &kstars;?</para>
+<para>Què és la icona de &kstars;?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->La <guiicon
->icona de &kstars;</guiicon
-> és un sextant, un telescopi de mà que usaben els navegants per a la navegació en vaixells quan les estrelles eren importants per a la navegació. Reconeguen acuradament la posició de les estrelles, el navegant podia obtenir una estimació aproximada de la <link linkend="ai-geocoords"
->longitud i latitud</link
-> del vaixell. </para>
+<para>La <guiicon>icona de &kstars;</guiicon> és un sextant, un telescopi de mà que usaben els navegants per a la navegació en vaixells quan les estrelles eren importants per a la navegació. Reconeguen acuradament la posició de les estrelles, el navegant podia obtenir una estimació aproximada de la <link linkend="ai-geocoords">longitud i latitud</link> del vaixell. </para>
 </answer>
 </qandaentry>
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Què signifiquen els diferents símbols per als objectes del cel profund?</para>
+<para>Què signifiquen els diferents símbols per als objectes del cel profund?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->El símbol indica el tipus d'objecte: <itemizedlist>
-<listitem
-><para
->cercle puntejat: Cúmul obert</para
-></listitem>
-<listitem
-><para
->cercle creuat: Cúmul globular</para
-></listitem>
-<listitem
-><para
->quadrat: Nebulosa gaseosa</para
-></listitem>
-<listitem
-><para
->diamant: Restes d'una supernova</para
-></listitem>
-<listitem
-><para
->cercle amb línies externes: Nebulosa planetaria</para
-></listitem>
-<listitem
-><para
->el·lipse: Galàxia</para
-></listitem>
+<para>El símbol indica el tipus d'objecte: <itemizedlist>
+<listitem><para>cercle puntejat: Cúmul obert</para></listitem>
+<listitem><para>cercle creuat: Cúmul globular</para></listitem>
+<listitem><para>quadrat: Nebulosa gaseosa</para></listitem>
+<listitem><para>diamant: Restes d'una supernova</para></listitem>
+<listitem><para>cercle amb línies externes: Nebulosa planetaria</para></listitem>
+<listitem><para>el·lipse: Galàxia</para></listitem>
 </itemizedlist>
 </para>
 </answer>
@@ -57,90 +30,57 @@
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Què signifiquen els diferents colors dels objectes del cel profund?</para>
+<para>Què signifiquen els diferents colors dels objectes del cel profund?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->Generalment, els diferents colors indiquen a quin catàleg pertany l'objecte (Messier, NGC o IC). Així i tot, alguns objectes tenen un color diferent, el qual ens indica que hi ha imatges extra disponibles en el <link linkend="popup-menu"
->menú emergent</link
-> (el color per omissió per als <quote
->extres</quote
-> és el roig). </para>
+<para>Generalment, els diferents colors indiquen a quin catàleg pertany l'objecte (Messier, NGC o IC). Així i tot, alguns objectes tenen un color diferent, el qual ens indica que hi ha imatges extra disponibles en el <link linkend="popup-menu">menú emergent</link> (el color per omissió per als <quote>extres</quote> és el roig). </para>
 </answer>
 </qandaentry>
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Per què hi ha moltes més ciutats dels EUA que dels altres països? És això una conspiració? </para>
+<para>Per què hi ha moltes més ciutats dels EUA que dels altres països? És això una conspiració? </para>
 </question>
 <answer>
-<para
->Podria ser una conspiració, però &kstars; no hi està involucrat! No hem aconseguit trobar bases de dades de longituds i latituds que cobreixin tot el globus de forma equitativa. Estem treballant en afegir-hi més ciutats de fora dels EUA a la base de dades. Ja hem rebut llistes de ciutats d'usuaris de Noruega, Itàlia i Corea. Si podeu contribuir en aquest esforç, si us plau, feu-nos-ho saber. </para>
+<para>Podria ser una conspiració, però &kstars; no hi està involucrat! No hem aconseguit trobar bases de dades de longituds i latituds que cobreixin tot el globus de forma equitativa. Estem treballant en afegir-hi més ciutats de fora dels EUA a la base de dades. Ja hem rebut llistes de ciutats d'usuaris de Noruega, Itàlia i Corea. Si podeu contribuir en aquest esforç, si us plau, feu-nos-ho saber. </para>
 </answer>
 </qandaentry>
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Per què no es pot mostrar el terra en usar coordenades equatorials?</para>
+<para>Per què no es pot mostrar el terra en usar coordenades equatorials?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->La resposta curta, es tracta d'una limitació temporal. Hi ha un problema amb la construcció del polígon de farciment que representa el terra en el mode equatorial. Malgrat tot, no té gaire sentit dibuixar el terra en coordenades equatorials, motiu pel que aquest problema té una prioritat baixa. </para>
+<para>La resposta curta, es tracta d'una limitació temporal. Hi ha un problema amb la construcció del polígon de farciment que representa el terra en el mode equatorial. Malgrat tot, no té gaire sentit dibuixar el terra en coordenades equatorials, motiu pel que aquest problema té una prioritat baixa. </para>
 </answer>
 </qandaentry>
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Per què les estrelles febles i els objectes del cel profund que no són Messier desapareixen quan desplaço la vista? </para>
+<para>Per què les estrelles febles i els objectes del cel profund que no són Messier desapareixen quan desplaço la vista? </para>
 </question>
 <answer>
-<para
->Quan actualitzeu la posició central de la vista, &kstars; ha de recalcular les coordenades dels píxels de tots els objectes de la base de dades, el qual implica forts càlculs de trigonometria. Quan desplaceu la vista (ja sigui amb les tecles de cursor o arrossegant-la amb el ratolí), la vista es torna lenta i poc precisa, per culpa de que l'ordinador no pot realitzar totes les operacions que se li demanen. En excloure molts dels objectes, l'ordinador redueix aquesta càrrega i el desplaçament és molt més ràpid i suau. Seguint aquest plantejament podeu desactivar aquesta opció a la finestra "Opcions de la vista" o fins i tot personalitzar els objectes que s'ocultaran. </para>
+<para>Quan actualitzeu la posició central de la vista, &kstars; ha de recalcular les coordenades dels píxels de tots els objectes de la base de dades, el qual implica forts càlculs de trigonometria. Quan desplaceu la vista (ja sigui amb les tecles de cursor o arrossegant-la amb el ratolí), la vista es torna lenta i poc precisa, per culpa de que l'ordinador no pot realitzar totes les operacions que se li demanen. En excloure molts dels objectes, l'ordinador redueix aquesta càrrega i el desplaçament és molt més ràpid i suau. Seguint aquest plantejament podeu desactivar aquesta opció a la finestra "Opcions de la vista" o fins i tot personalitzar els objectes que s'ocultaran. </para>
 </answer>
 </qandaentry>
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->No entenc alguns dels termes emprats a &kstars;. A on puc aprendre més a sobre de l'astronomia que ofereix el programa?</para>
+<para>No entenc alguns dels termes emprats a &kstars;. A on puc aprendre més a sobre de l'astronomia que ofereix el programa?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->El Manual de &kstars; inclou el <link linkend="astroinfo"
->Projecte AstroInfo</link
->, una sèrie d'articles curts i relacionats sobre temes d'astronomia que es poden explorar i il·lustrar amb &kstars;. AstroInfo és un esforç de la comunitat, com GNUpedia o Everything2. Si desitgeu col·laborar amb AstroInfo, uniu-vos a la nostra llista de correu: <email
->[email protected]</email
->. </para>
+<para>El Manual de &kstars; inclou el <link linkend="astroinfo">Projecte AstroInfo</link>, una sèrie d'articles curts i relacionats sobre temes d'astronomia que es poden explorar i il·lustrar amb &kstars;. AstroInfo és un esforç de la comunitat, com GNUpedia o Everything2. Si desitgeu col·laborar amb AstroInfo, uniu-vos a la nostra llista de correu: <email>[email protected]</email>. </para>
 </answer>
 </qandaentry>
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Quina precisió té &kstars;?</para>
+<para>Quina precisió té &kstars;?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->&kstars; és força precís, però (encara) no ho és tot el que podria. El problema dels càlculs de gran precisió és que s'ha de tractar amb molts factors complicats. Si no sou un astrònom professional, és probable que mai tingueu problemes amb aquesta precisió. Hi ha dos casos en els que això pot ser més notable: Els eclipses i les hores de sortida i posta. Tal i com es discuteix més endavant, la posició de la Lluna és extremadament difícil de predir amb una alta precisió, així que en aquest moment no es pot usar &kstars; per a predir els eclipses. </para>
-<para
->Aquesta és una llista d'alguns dels factors més complicats que limiten la precisió del programa: <itemizedlist
-> <listitem>
-<para
->Les posicions dels planetes només són precises en dates que no difereixin en més de 4.000 anys de l'època actual. Les posicions dels planetes es calculen emprant una anàlisis de tipus Fourier de les seves òrbites, en funció del que s'ha observat en els segles passats. A l'escola vàrem aprendre que els planetes segueixen òrbites el·líptiques simples al voltant del Sol, però això no és del tot cert. Ho seria si tan sols tinguéssim un sol planeta en el sistema solar, i si el Sol i el planeta foren objectes puntuals. A la realitat, els planetes estan constantment tibant els uns dels altres, perturbant lleugerament les seves òrbites, a demés els efectes de la marea indueixen a balandreigs precesionals. De fet, anàlisis recents suggereixen que les òrbites dels planetes fins i tot podrien no ser estables a llarg plaç (&pex; milions o bilions d'anys). Com a regla general, es pot esperar que la posició d'un planeta tinga una desviació d'uns pocs segons d'arc entre les dates -2.000 i 6.000. </para
-><para
->Plutó és l'excepció a això; la seva posició és potser deu vegades menys precisa que la dels altres planetes. Encara així, en dates properes a l'època actual, es pot assumir que la seva precisió està al voltant d'un segon d'arc. </para
-><para
->La posició de la Lluna és probablement la més dificultosa de predir a alta precisió. Això es deu a que el seu moviment està força pertorbat per la Terra. També, atès que està molt propera, fins i tot els efectes més mínims que serien indetectables en cossos més distants són perfectament notables en la Lluna. </para
-><para
->Els objectes amb una pitjor precisió en el programa són els cometes i els asteroides. Emprem un model orbital molt simplista que no inclou la pertorbació per part de tercers. De manera que, tan sols és pot confiar en dates properes a l'època present. Fins i tot per a l'època present es pot esperar una desviació en els cossos petits de l'ordre de 10 segons d'arc o més. </para
-><para
->La discursió de les dates molt llunyanes és de moment un xic estúpida, atès que la classe QDate que emprem per a emmagatzemar les dates, no permet treballar sobre dates anteriors a octubre de 1.752 (quan s'adoptà l'actual calendari gregorià com a estàndard; consulteu l'article sobre els <link linkend="ai-leapyear"
->anys bixests</link
->). Tanmateix, es poden introduir dates futures fins aproximadament al voltant del 8.000 d.C. Ens agradaria implementar la nostra propia classe de data per a permetre el treball amb dates més llunyanes en el passat. </para>
+<para>&kstars; és força precís, però (encara) no ho és tot el que podria. El problema dels càlculs de gran precisió és que s'ha de tractar amb molts factors complicats. Si no sou un astrònom professional, és probable que mai tingueu problemes amb aquesta precisió. Hi ha dos casos en els que això pot ser més notable: Els eclipses i les hores de sortida i posta. Tal i com es discuteix més endavant, la posició de la Lluna és extremadament difícil de predir amb una alta precisió, així que en aquest moment no es pot usar &kstars; per a predir els eclipses. </para>
+<para>Aquesta és una llista d'alguns dels factors més complicats que limiten la precisió del programa: <itemizedlist> <listitem>
+<para>Les posicions dels planetes només són precises en dates que no difereixin en més de 4.000 anys de l'època actual. Les posicions dels planetes es calculen emprant una anàlisis de tipus Fourier de les seves òrbites, en funció del que s'ha observat en els segles passats. A l'escola vàrem aprendre que els planetes segueixen òrbites el·líptiques simples al voltant del Sol, però això no és del tot cert. Ho seria si tan sols tinguéssim un sol planeta en el sistema solar, i si el Sol i el planeta foren objectes puntuals. A la realitat, els planetes estan constantment tibant els uns dels altres, perturbant lleugerament les seves òrbites, a demés els efectes de la marea indueixen a balandreigs precesionals. De fet, anàlisis recents suggereixen que les òrbites dels planetes fins i tot podrien no ser estables a llarg plaç (&pex; milions o bilions d'anys). Com a regla general, es pot esperar que la posició d'un planeta tinga una desviació d'uns pocs segons d'arc entre les dates -2.000 i 6.000. </para><para>Plutó és l'excepció a això; la seva posició és potser deu vegades menys precisa que la dels altres planetes. Encara així, en dates properes a l'època actual, es pot assumir que la seva precisió està al voltant d'un segon d'arc. </para><para>La posició de la Lluna és probablement la més dificultosa de predir a alta precisió. Això es deu a que el seu moviment està força pertorbat per la Terra. També, atès que està molt propera, fins i tot els efectes més mínims que serien indetectables en cossos més distants són perfectament notables en la Lluna. </para><para>Els objectes amb una pitjor precisió en el programa són els cometes i els asteroides. Emprem un model orbital molt simplista que no inclou la pertorbació per part de tercers. De manera que, tan sols és pot confiar en dates properes a l'època present. Fins i tot per a l'època present es pot esperar una desviació en els cossos petits de l'ordre de 10 segons d'arc o més. </para><para>La discursió de les dates molt llunyanes és de moment un xic estúpida, atès que la classe QDate que emprem per a emmagatzemar les dates, no permet treballar sobre dates anteriors a octubre de 1.752 (quan s'adoptà l'actual calendari gregorià com a estàndard; consulteu l'article sobre els <link linkend="ai-leapyear">anys bixests</link>). Tanmateix, es poden introduir dates futures fins aproximadament al voltant del 8.000 d.C. Ens agradaria implementar la nostra propia classe de data per a permetre el treball amb dates més llunyanes en el passat. </para>
 </listitem>
 </itemizedlist>
 </para>
@@ -149,18 +89,10 @@
 
 <qandaentry>
 <question>
-<para
->Puc contribuir en versions futures de &kstars;?</para>
+<para>Puc contribuir en versions futures de &kstars;?</para>
 </question>
 <answer>
-<para
->Sí, definitivament! Introduïu-vos volsaltres mateixos a la nostra llista de correu: <email
->[email protected]</email
->. Si desitgeu ajudar amb la programació, descarregueu-vos l'última versió <ulink url="http://edu.kde.org/kstars/cvs.html"
->CVS</ulink
-> del codi i submergiu-vos-hi. Trobareu diversos fitxers "README" d'ajuda amb explicacions sobre els subsistemes del codi. Si necessiteu idees per a començar a treballar, consulteu el fitxer "TODO". Podeu enviar els pedaços a la llista de correu "kstars-devel" i consultar-hi qualsevol dubte que pugueu tenir quant al codi amb total llibertat. </para
-><para
->Si preferiu no programar, sempre podeu ajudar-nos amb les traduccions, documentació, articles de AstroInfo, enllaços URL, informes d'error i desitjos de característiques. </para>
+<para>Sí, definitivament! Introduïu-vos volsaltres mateixos a la nostra llista de correu: <email>[email protected]</email>. Si desitgeu ajudar amb la programació, descarregueu-vos l'última versió <ulink url="http://edu.kde.org/kstars/cvs.html">CVS</ulink> del codi i submergiu-vos-hi. Trobareu diversos fitxers "README" d'ajuda amb explicacions sobre els subsistemes del codi. Si necessiteu idees per a començar a treballar, consulteu el fitxer "TODO". Podeu enviar els pedaços a la llista de correu "kstars-devel" i consultar-hi qualsevol dubte que pugueu tenir quant al codi amb total llibertat. </para><para>Si preferiu no programar, sempre podeu ajudar-nos amb les traduccions, documentació, articles de AstroInfo, enllaços URL, informes d'error i desitjos de característiques. </para>
 </answer>
 </qandaentry>