1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
|
<?xml version="1.0" ?>
<!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN"
"dtd/kdex.dtd" [
<!ENTITY tdedebugdialog "<application>TDEDebugDialog</application>">
<!ENTITY kappname "&tdedebugdialog;">
<!ENTITY % addindex "IGNORE">
<!ENTITY % Catalan "INCLUDE"> <!-- change language only here -->
]>
<book lang="&language;">
<bookinfo>
<title>El manual de &tdedebugdialog;</title>
<authorgroup>
<author>&David.Faure; &David.Faure.mail;</author>
<othercredit role="translator"><firstname>Antoni</firstname><surname>Bella</surname><affiliation><address><email>[email protected]</email></address></affiliation><contrib>Traductor</contrib></othercredit>
</authorgroup>
<date>2001-02-13</date>
<releaseinfo>0.03.00</releaseinfo>
<abstract>
<para>Aquest document descriu &tdedebugdialog;.</para>
</abstract>
<keywordset>
<keyword>KDE</keyword>
<keyword>TDEDebugdialog</keyword>
</keywordset>
</bookinfo>
<chapter id="Introduction">
<title>Què és TDEDebugDialog?</title>
<para>Es tracta d'una caixa de diàleg per a gestionar missatges de diagnosi en temps d'execució. </para>
<para>Si simplement inicieu <command>tdedebugdialog</command>, veureu una llista d'<quote>àreas</quote> que es poden deshabilitar o habilitar. Una crida <function>kdDebug(àrea)</function> en el codi només mostrarà alguna cosa en l'eixida de depuració si dita àrea està habilitada.</para>
<note><para>Tingueu en compte que kdWarning, kdError i kdFatal sempre apareixeran, pel qual val a dir que NO estan controlats per aquest arranjament. </para></note>
<variablelist>
<varlistentry>
<term><guilabel>Àrea</guilabel></term>
<listitem>
<para>Les àreas per a les que s'haurà de generar una eixida. Cada missatge que no sigui anomenat aquí simplement no serà generat (a menys que aquest camp romangui buit, que és el valor per omissió, el qual voldrà dir que s'hauran de generar tots els missatges). Aquí podeu introduir diverses àreas separades per comes, i també podeu usar rangs d'àrea amb la sintaxi inici-final. D'aquesta manera, una entrada vàlida podria ser: 117,214-289,356-359,221. No feu ús d'espais en blanc.</para>
</listitem>
</varlistentry>
</variablelist>
<para>Si l'inicieu amb <command>tdedebugdialog</command> <option>--fullmode</option>, llavores podreu definir per separat cada nivell de severitat del que s'hauria de fer amb els missatges de diagnosi en aquest nivell, i el mateix per a cada àrea de depuració.</para>
<para>En el mode complet, primer haureu de seleccionar l'àrea de depuració en la que esteu interessat des de la llista desplegable de la part superior.</para>
<para>Independentment podeu establir l'eixida per a diversos tipus de missatges:</para>
<itemizedlist>
<listitem><para><guilabel>Informació</guilabel></para></listitem>
<listitem><para><guilabel>Avís</guilabel></para></listitem>
<listitem><para><guilabel>Error</guilabel></para></listitem>
<listitem><para><guilabel>Error fatal</guilabel></para></listitem>
</itemizedlist>
<para>Per a cadascun d'aquests tipus podeu establir el següent:</para>
<variablelist>
<varlistentry>
<term><guilabel>Sortida a:</guilabel></term>
<listitem>
<para>En aquesta caixa combo, podeu escollir a on s'hauran de dirigir els missatges d'eixida. Les possibilitats són: <quote>Fitxer</quote>, <quote>Caixa de missatge</quote>, <quote>Intèrpret de comandaments</quote> (significa stderr) i <quote>Syslog</quote>. Si us plau, no dirigiu els missatges amb errors fatals cap al syslog a menys que sigueu l'administrador del sistema. L'eixida per omissió és <quote>Caixa de missatge</quote>.</para>
</listitem>
</varlistentry>
<varlistentry>
<term><guilabel>Nom de fitxer:</guilabel></term>
<listitem><para>Això només està habilitat quan heu escollit <quote>Fitxer</quote> com a eixida i serveix per a proporcionar el nom d'aquest fitxer (el qual s'interpreta com la ruta relativa cap la carpeta actual). El nom per omissió és <filename>kdebug.dbg</filename>.</para>
</listitem>
</varlistentry>
</variablelist>
<para>A part d'això, també podeu marcar la caixa de selecció <guilabel>Atura per errors fatals</guilabel>. En aquest cas, si es genera un missatge de diagnosi amb un nivell de gravetat <computeroutput>KDEBUG_FATAL</computeroutput>, l'aplicació abortarà amb una senyal de SIGABRT després de generar el missatge.</para>
<para>Quan tanqueu el diàleg prement <guibutton>Bé</guibutton>, les vostres entrades seran aplicades immediatament i seran desades en <filename>kdebugrc</filename>. Quan premeu <guibutton>Cancel·la</guibutton>, les vostres entrades seran descartades i es restauraran les antigues.</para>
<para>Crèdits a Kalle Dalheimer per la versió original de &tdedebugdialog;</para>
</chapter>
&documentation.index;
</book>
<!--
Local Variables:
mode: sgml
sgml-omittag: nil
sgml-general-insert-case: lower
sgml-shorttag: t
End:
-->
|
